La llibertat d'expressió sempre ha estat perseguida. El poder sempre ha temut que circulin lliurement missatges que s'escapen del seu control. Així que les amenaces actuals no són cap novetat. Tot i això, en els nostres dies, per primera vegada en segles, acceptem gairebé unànimement que tothom ha de poder expressar les seves idees encara que siguin molestes per al poder.

Aquest llibre es centra en aclarir exactament què és la llibertat d'expressió i ofereix una idea concisa però profunda del seu règim jurídic. Parteix dels antecedents històrics que mostren quan i per què el poder polític va prendre consciència del poder de les paraules. Narra com va intentar controlar-les i com, a la vista d'això, s'ha anat obrint pas de manera lenta però inaturable la idea que no hi ha democràcia sense lliure intercanvi d'idees. Explica de manera accessible com apareix regulada a la nostra Constitució i traça, al final, les amenaces actuals a la lliure expressió, que sovint no s'amaguen tant sota la forma de la dictadura sinó del que és políticament correcte o del discurs de l'odi. En definitiva, pretén servir com una autèntica guia de l'ús de la llibertat d'expressió.

RESUM DEL LLIBRE:

Actualment, a aproximadament 150 països hi ha procediments de democràcia directa. De tota manera, i molt especialment en els darrers anys, s'han aixecat veus crítiques i de desconfiança sobre la seva utilitat, especialment després d'alguns resultats desconcertants per a gran part de l'opinió pública i dels analistes. Aquesta mala fama no és nova. Populisme i manipulació dels ciutadans són crítiques habituals que acompanyen els referèndums en la seva llarga història, iniciada a l'antiga Roma. Hi ha a qui li agrada oposar la democràcia liberal-representativa moderna a la democràcia directa, però en les societats actuals algunes modalitats de referèndum poden ser una peça clau d'empoderament ciutadà i una via per a reduir la distància entre els representants i la ciutadania, si es realitzen en les condicions òptimes. .

RESUM DEL LLIBRE:

L’objectiu d’aquest llibre és el d’oferir una anàlisi en profunditat del model de descentralització del sector públic espanyol, tant pel que fa al nivell de govern autonòmic com el local. Això permet constatar que, tenint en compte els postulats de la teoria del federalisme fiscal i l’experiència del sistema comparat, encara hi ha molt recorregut i molts aspectes a corregir. Caldria introduir canvis importants en el disseny dels models de finançament subcentral, de manera que es pogués assolir més autonomia financera i fer-la compatible amb un principi d’equitat que proporcioni resultats similars als dels països que s’han pres com a referència. Al mateix temps, és necessari modificar les actuals estructures institucionals que han d’assegurar el bon funcionament dels models, és a dir, es tractaria d'avançar cap a una cultura federal que permetés introduir altres regles del joc basades en el pacte, el compliment del pacte i el reconeixement de les diferències.