Resum del llibre

La Xina és un altre món. La seva condició d'Estat-continent, la seva demografia o la seva història i cultura li aporten reconegudes singularitats pròpies. Immersa en un llarg procés de modernització, avui anhela tancar el capítol de decadència iniciat fa dos segles per a situar-se de nou en l'epicentre del sistema internacional. El Partit Comunista, que encarna la seva primera dinastia orgànica, lidera un hibridisme sistèmic que es resisteix a abandonar del tot l'ideari socialista. Així i tot, més que ideològic, el seu projecte és històric i cultural, és el somni de revitalització d'una nació xinesa que requereix l'obertura a l'exterior per a convertir-se en realitat. La Xina Moderna assenyala els traços i claus principals, els èxits i contradiccions d'una vertiginosa transformació que ha sorprès el món. Si has fet noranta passos d'un trajecte de cent, et falta la meitat del camí, resa un proverbi xinès. En la gestió del moment present es dilucida el futur final de la reforma xinesa.
Autors

Xulio Ríos és Premi Càtedra Xinesa 2018 i Premi Casa Àsia 2020. Fundador en el seu moment i avui Assessor emèrit de l’Observatori de la Política Xinesa, ha dedicat una vintena d’obres a l’anàlisi de la realitat xinesa. Entre elles cal destacar títols com China, ¿la superpotencia del siglo XXI? (1997), Mercado y control político en China (2007), China pide paso. De Hu Jintao a Xi Jinping (2012), Taiwan, una crisis en gestación (2020), La metamorfosis del comunismo en China. Una historia del PCCh (2021). La seva última obra: China: A New Journey Towards Modernization (2023). És professor i consultor de diverses institucions universitàries d’Espanya, la Xina i Amèrica Llatina.

L’objectiu d’aquesta obra és el de proporcionar al lector una visió general de l’islam, de quines són les principals creences dels seus seguidors i de quin és el text bàsic que conté la seva doctrina. Les línies mestres procedeixen del llibre de l’Alcorà, considerat paraula de Déu presa al dictat, però hi ha altres fonts reguladores del dret que amplien el seu contingut, el complementen i l’interpreten. Això ha donat lloc a diverses maneres de practicar-lo i a la formació de diferents societats islàmiques sovint amb fortes discrepàncies entre si.
En aquesta obra, escrita amb un vocabulari i un estil molt accessibles, s’analitza el text alcorànic, la seva estructura i les seves característiques i com és complementat per la Tradició o Sunna del Profeta, la jurisprudència i les diferents branques que n’han resultat. S’inclou el colonialisme i la seva repercussió en els països islàmics actuals, el seu àmbit geogràfic i les diverses ètnies que en formen part.

Dolors Bramon, doctora en Filologia Semítica (1984) i en Història Medieval (1998) per la Universitat de Barcelona, és professora de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i Emèrita de la Universitat de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans. És autora, entre d’altres, d'Obertura a l’Islam; L’islam avui. Alguns aspectes controvertits; Moros, jueus i cristians en terra catalana: Memòria del nostre passat i Ser dona i musulmana.

Des de la dècada de 1980, el caos ha estat objecte de gran interès tant en la recerca científica com en la consciència pública. El caos ha protagonitzat llibres i pel·lícules com a Parc Juràssic i The Bellwether i ha estat objecte de nombroses divulgacions. Però, què és realment el caos, més conegut com a dinàmica caòtica? Quin impacte té en la vida quotidiana? Aquest llibre explora aquestes qüestions i altres més, introduint-te en els fonaments del caos tal com l’estudien i apliquen matemàtics i científics. Hi ha moltes paraules de moda entorn de la dinàmica caòtica, com ara “efecte papallona” i “atractors estranys”, i molt debat sobre si el caos ha fet miques els somnis científics d’un món predictible. Aquest llibre t’ajudarà a comprendre aquestes paraules de moda i l’entusiasme que susciten, quines són les limitacions de la predictibilitat i la saviesa que els científics han après estudiant el caos. Sortiràs d’aquí amb una apreciació més profunda de la complexitat i el sorprenent ordre del nostre món.

Robert C. Bishop és professor de Física i Filosofia i catedràtic John i Madeleine McIntyre de Filosofia i Història de la Ciència al Wheaton College. La seva recerca se centra en la Història i la Filosofia de la Física i les Ciències Socials i el Lliure Albir, amb especial atenció a l’emergència, el determinisme, el caos i la complexitat. És autor de The Philosophy of the Social Sciences (Continuum, 2007), The Physics of Emergence (Institute of Physics, 2019) i coautor de Understanding Scientific Theories of Origins: Cosmology, Geology and Biology in Christian Perspective (InterVarsity Press, 2019) i Emergence in Context: A Science-First Approach to Metaphysics (Oxford University Press, 2022).

Els sentiments antiimmigració estan a l’alça arreu del món. Als ciutadans els preocupa la incapacitat dels polítics per mostrar un lideratge efectiu en la qüestió de la migració. Una comprensió errònia de la migració —i la xenofòbia i el racisme resultants contra els refugiats i els immigrants— fa que la gent es decanti cap a polítics populistes que volen tornar al proteccionisme, revertir la globalització i erigir murs i tanques. Aquest llibre desmenteix algunes de les percepcions equivocades que consideren els migrants una font de problemes socials i proporciona als no experts una noció bàsica del fenomen de la migració internacional perquè puguin participar en debats constructius sobre refugiats i migrants.

Elżbieta M. Goździak és professora a la Universitat Adam Mickiewicz a Poznań, Polònia, i professora d’investigació a la universitat OsloMet, a Noruega. Del 2002 al 2018, va ser professora d’investigació a l’Institut d’Estudis de Migració Internacional (ISIM) de la Universitat de Georgetown. A la tardor de 2016, va ser professora de política pública a la Universitat d’Europa Central (CEU) a Budapest. També va ser editora en cap d’International Migration i va ocupar un càrrec destacat a l’Oficina de Reubicació de Refugiats (ORR) del Govern Federal dels Estats Units. Ha rebut diverses beques Fulbright per a Polònia, Tailàndia, Indonèsia i Eslovènia, i també una beca residencial al Rockefeller Center de Bellagio, Itàlia.