Barra

La ciència. Base del nostre progrés

Documento sin título

La Ciència, base del nostre progrés és una obra produïda per Tibidabo Edicions, S.A i dirigida pel Dr. Asiaín García, de la Universitat de Barcelona, que compta amb els treballs de diferents departaments d'Universitats i Centres d'Investigació d'Espanya.

L'obra ofereix al públic la descripció i característiques dels diferents progressos científics i tecnològics que s'han anat succeint la llarg de la història i les seves aplicacions, tant en el món científic com en la vida quotidiana.

La prioritat de l'obra és la divulgació, amb l'objectiu que l'usuari entengui, assimili i identifiqui aquests progressos científics amb les teories i conceptes relacionats amb ells.

L'obra combina l'ús de vocabulari científic amb explicacions amb termes més senzills el que, junt amb l'estructura dels temes, permet la familiarització amb els termes científics i tecnològics, així com amb les termes més recents d'aplicacions tecnològiques.

L'obra ofereix al públic interessants aportacions científiques a temes que afecten a la nostra vida quotidiana, el que ens aproxima al món de la ciència en la nostra vida diària.

La prioritat de l'obra és la divulgació, amb l'objectiu que l'usuari entengui, assimili i identifiqui aquests fets científics amb les teories i conceptes científics relacionats amb ells.

La Ciència, base del nostre progrés, ajuda a entendre el perquè de moltes preguntes que es plantegen a la nostra vida en diferents àmbits, com ara l'alimentació, la biodiversitat, la informàtica o la medicina.

L'obra utilitza un format especialment didàctic que al text en paper, incorpora vídeos i exemples, per la qual cosa els temes s'amplien i interrelacionen amb altres temes de l'obra, el que permet una visió més cohesionada de les qüestions tractades.

Les temàtiques dels conceptes explicats són molt variades, el que aporta dinamisme a l'obra i permet una més gran diversitat de coneixements i explicacions, així com una més gran assimilació dels conceptes explicats, el que és, sens dubte, el principal objectiu de l'obra.

Cadascun dels temes que formen l'obra ofereix explicacions sobre una àrea concreta i les acompanya amb exemples que ajuden a copsar millor la matèria explicada i permeten relacionar-la amb altres matèries de l'obra.

En part dels temes es fa referència a canvis de futur i novetats que s'esdevindran pròximament ja que es tracta de projectes que encara no s'han endegat o que estan començant a executar-se. En altres casos, en canvi, les matèries tractades formen part de la nostra vida, el que en facilita la comprensió i assimilació dels continguts exposats més directa.


L'obra consta d'1 llibre i 3 DVD, en què, amb animacions i imatges reals es complementen les explicacions ofertes al llibre.

El preu de l'obra és de 175* euros, IVA inclòs.

*El preu inclou un 15% de descompte per a Biblioteques Públiques.

 

1. Apoptosi o com morir per altruisme en un món pluricel·lular

L'organisme humà adult conté uns cent bilions (1014) de cèl·lules vives i funcionals. Aquesta funcionalitat s'aconsegueix gràcies a què tots els dies moren deu mil milions de cèl·lules (1010) que són reemplaçades per un nombre igual de cèl·lules originades per mitosi que renoven els diferents teixits. La mort d'aquestes cèl·lules és un procés fisiològic, actiu i altruista que es coneix amb el nom de mort cel·lular programada o apoptosi. Quan les cèl·lules es neguen a morir es produeix un tumor i si moren a l'excés una degeneració tissular. El coneixement profund dels mecanismes moleculars que controlen l’apoptosi permetrà un millor i més eficaç tractament de malalties com el càncer, l’Alzheimer, els atacs de cor i l’ictus cerebral.


2. Bases fisiològiques de la productivitat

L'obtenció de cultius de cereals amb major productivitat en ambients mediterranis amb dèficit hídric requereix un profund coneixement de les bases fisiològiques que regulen el creixement i desenvolupament. S'analitzen els factors fisiològics que determinen la productivitat i com es veuen afectats en variar els paràmetres ambientals. S'ofereixen diversos índexs relacionats amb el potencial productiu i l'estabilitat genotípica: discriminació isotòpica del 13C, contingut mineral, glauescència, fluorescència i espectroradiometria.


3. Criptobiosi en ciliats o com sobreviure a l'estrès nutricional

Molts microorganismes procariotes i eucariotes (inclosos els protozous ciliats), inclouen al seu cicle biològic un estat diferenciat molt especial que denominem criptobiòtic. Aquest estat reversible s'indueix principalment per falta de nutrients al medi, i constitueix una fase de resistència o de vida latent que permet al microorganisme sobreviure en unes condicions ambientals hostils per al creixement i divisió cel·lular. Aquí exposem, molt breument, les principals característiques que fan possible aquest estat.


4. Organització de l'ADN al nucli de l'espermatozoide

Durant el procés de l’espermiogènesi, el nucli espermàtic experimenta una progressiva compactació de l'ADN que dóna lloc a una reducció del volum nuclear. Es coneixen tres models de condensació de la cromatina: granular, fibril·lar i laminar. La compactació de la cromatina és deguda a canvis graduals en la interacció de l'ADN amb les proteïnes bàsiques nuclears (histones, protamines).

Alguns tipus d'infertilitat masculina es deuen a anomalies de l'organització de la cromatina a l'espermatozoide.


5. Complexitat al límit del caos

Les ciències de la complexitat estan desvetllant relacions ocultes entre sistemes tan dispars com un formiguer, un cervell o l'economia. Són sistemes que mantenen un diàleg constant entre els seus elements constituents i el tot. Exhibeixen una barreja de propietats a mig camí entre el vidre i el fum. Els físics comencen a descobrir quins mecanismes els han arrossegat fins el límit del caos.

6. Les supernoves

Tots nosaltres tenim, a l'interior del nostre cos, matèria processada en explosions d'estrelles. Aquests titànics fenòmens s'anomenen supernoves, i des que es va reconèixer la seva veritable naturalesa no han deixat de sor prendre als astrònoms. En l'actualitat, un cert tipus de supernoves, les termonuclears, està permetent conèixer la constitució del cosmos a gran escala.

7. Altres mons: el descobriment de planetes fora del Sistema Solar

Durant segles s'ha esperat el moment de confirmar una cosa que els astrònoms sospitaven des de sempre: que moltes estrelles tenen planetes girant al seu voltant. Aquest moment va arribar el 1995, amb el descobriment del primer planeta extrasolar. En les línies que segueixen comentem la transcendència d'aquesta troballa, els mètodes emprats per realitzar-la, les novetats més recents en aquesta àrea d'estudi i les perspectives de futur en la investigació dels sistemes planetaris en la Galàxia.

8. Xarxes: el món és un mocador

La natura és un entramat de relacions i interaccions, una xarxa de xarxes. Gràcies a Internet i les seves bases de dades, una altra xarxa de xarxes, disposem per primera vegada d'una imatge fidedigna de l'estructura de moltes d'elles. Ecosistemes, metabolisme cel·lular, xarxes neuronals i un llarg etc. exhibeixen propietats topològiques comunes i inesperades. Els científics estan descobrint, entre altres coses, que el món és un mocador. Una cosa que ja sabien els nostres avis.

9. El clima a la Mediterrània durant els darrers 5 milions d'anys

El clima terrestre ha anat variant al llarg del temps. Durant els últims 5 milions d'anys, la Mediterrània ha sofert grans variacions, des dels climes tropicals / subtropicals del Pliocè inferior fins a les glaciacions del Quaternari. Aquests canvis es reflecteixen al registre geològic de diverses maneres, especialment a través dels fòssils.

10. La controvèrsia sedimentològica del límit Cretaci/Terciari al NE de Mèxic: va caure un meteorit al Yucatán?

Al límit Cretaci / Terciari (K / T) va tenir lloc a la Península de Yucatán un impacte meteorític que va provocar una de les majors extincions en massa conegudes, i que va generar una sèrie de dipòsits diferents als originats per qualsevol altre esdeveniment conegut. L'estudi d'aquests dipòsits als afloraments del NE del Golf de Mèxic ha generat els últims anys una controvèrsia sedimentològica que encara continua oberta, i requereix la recerca de dades que permetin corroborar alguna de les diferents hipòtesis proposades per al seu origen.

11. L'edat dels primers europeus: la datació dels fòssils humans del Pleistocè d'Atapuerca (Burgos)

Els fòssils dels éssers humans més antics del continent europeu es troben al jaciment de la Gran Dolina, a la Sierra de Atapuerca. Les anàlisis dels rosegadors, paleomagnètic i radiomètric ens donen una datació d'uns 800.000 anys per a aquests primers pobladors europeus. Als sediments de les coves d'Atapuerca trobem els fòssils humans i els d'altres mamífers que van viure al costat de l’home. La millor col·lecció de fòssils humans del Plistocè mitjà (300.000 anys) és la de la Sima de los Huesos. La indústria lítica que hi ha a la majoria dels jaciments permet conèixer la manera de treballar d'aquells éssers lligats a les arrels de la nostra història. Amb els fòssils de la Gran Dolina i la Sima de los Huesos hem pogut conèixer la història dels primers europeus. En aquest article no parlarem de paleontologia humana sinó de com es pot conèixer l'edat dels jaciments mitjançant l'estudi paleontològic dels petits mamífers. Aquests animals (ratolins, talpons, hàmsters, lirons, marmotes) són la clau per conèixer l'edat relativa (Bioestratigrafia) i un valuós complement d'altres tècniques de datació com la radiometria, la termoluminescència o la magnetostratigrafia. També complementen la reconstrucció del paisatge i els canvis de clima durant el Plistocè.

12. La vegetació i els dinosaures al Cretaci inferior d'Espanya

Com era la Península Ibèrica fa més de 100 milions d'anys? Van existir dinosaures, però en quin paisatge es van desenvolupar? Van viure en boscos frondosos com els que apareixen a les pel·lícules? Els coneixements actuals indiquen que la Península Ibèrica va presentar un clima de tipus semiàrid tot i que amb paisatges que incloïen llacs profunds i zones pantanoses, extenses sabanes de falgueres i diversos tipus de boscos de coníferes. Aquesta varietat paisatgística va permetre el desenvolupament d'una fauna de dinosaures diversa.

13. Millora de la gestió de l'aigua a la indústria alimentària

La millora de la gestió de l'aigua ha de considerar-se com una part integral del procés de millora en l'eficiència de l'ús de recursos productius, compatibilitzant els beneficis econòmics amb la necessitat de ser respectuós amb el medi ambient. Establint criteris d'actuació que permeten abordar de forma global la reducció del consum (i abocament) d'aigua, s'estudien sistemàticament les oportunitats de reutilització i reciclat que ofereixen diferents processos, prenent com exemple situacions que es troben habitualment en plantes de processat d'aliments. Els resultats obtinguts demostren la necessitat de racionalitzar l'ús d'aquest i altres recursos, replantejant-se hàbits d'actuació que en molts casos no es justifiquen per la necessitat de garantir la qualitat del producte.

14. Gestió distribuïda de sistemes Windows a Internet

Aquest article és el resultat d'un treball d'investigació i desenvolupament en el context de la gestió distribuïda de sistemes remots en Internet (1). Fruit d'aquest treball és la presentació d'un nou sistema que ofereix una arquitectura per a l'administració integral i en remot de màquines amb sistemes operatius Windows i accessibles via TCP/IP.

15. La interacció persona-ordinador

La constant evolució tecnològica que es produeix a la nostra societat ens fa cada vegada més dependents dels ordinadors. La interacció persona-ordinador és una disciplina orientada a l'estudi de la comunicació entre l'home i les màquines analitzant tots aquells aspectes que permetin millorar aquest procés. En aquest article abordarem els orígens d'aquesta disciplina, les àrees d'aplicació i les tendències futures.

16. Sistema enciclopèdic per a invidents (SEIN)

L'article presenta un Sistema Enciclopèdic per a Invidents que possibilita la producció informàtica de diccionaris i enciclopèdies per a persones cegues. Com a resultat de la seva aplicació, es descriuen "El Pequeño Larousse Ilustrado", el "Diccionario de la Real Academia Española" i els diccionaris bilingües "Larousse Compact" (anglès-espanyol i francès-espanyol), produïts en suport CD-ROM.

17. Dislipèmies i arteriosclerosi

El present article analitza la importància de l’arteriosclerosi com a primera malaltia en la societat espanyola. Igualment presenta les evidències que s'han acumulat al llarg d'aquest segle per establir la dislipèmia com un agent causal important. Es recull la contribució del treball d'aquest Departament als estudis portats a terme en humans mitjançant la caracterització genètica de dislipèmies així com els estudis amb utilització d'animals modificats genèticament que s'estan emprant per a tal fi.

18. Arriben els fàrmacs al cervell? Models cel·lulars per conèixer el transport a través de la barrera hematoencefàlica

El pas de substàncies des de la sang al cervell està estretament regulat a nivell dels capil·lars cerebrals per la barrera hematoencefàlica. Aquesta barrera deu la seva funció protectora a la permeabilitat selectiva de les cèl·lules endotelials que la componen. Aquestes cèl·lules presenten unes característiques molt especialitzades que els confereixen la capacitat de dur tant el transport vectorial específic de nutrients al cervell com l'eliminació de substàncies tòxiques. El desenvolupament de models cel·lulars capaços de mimetitzar la barrera hematoencefàlica permet la valoració ràpida de la permeabilitat i toxicitat d'un fàrmac, així com l'avaluació d'estratègies per millorar la seva biodisponibilitat al cervell. Aquests models altament fiables i reproduïbles representen una eina idònia per al cribratge de drogues dirigides al sistema nerviós a la indústria farmacèutica.

19. Proteïnes de fase aguda

És poc probable que en el futur caigui en desús el familiar termòmetre clínic. L'augment de la temperatura corporal és un mecanisme defensiu i d'alarma del nostre organisme que forma part dels nombrosos canvis fisiològics que es produeixen durant la resposta de fase aguda. Altre canvi, també de gran utilitat clínica, afecta a la velocitat de sedimentació dels eritròcits. La resposta de fase aguda és una reacció molt complexa del nostre organisme davant les infeccions, la inflamació o el dany tissular. L'objectiu d'aquesta resposta és superar la situació que l'ha causat i que l'organisme sani. Entre els mecanismes que s'activen durant la fase aguda destaca la síntesi de les denominades proteïnes de fase aguda, és a dir, proteïnes la concentració sèrica de les quals augmenta dramàticament en aquestes situacions. El paper fisiològic concret d'aquestes proteïnes no és ben conegut. No obstant això, tot sembla indicar que són fonamentals per assolir la recuperació de l'organisme.

20. Reparació de connexions neuronals danyades al Sistema Nerviós Central

El sistema nerviós central (CNS) no pot regenerar-se després d'una lesió traumàtica o en estats neurodegeneratius. Per contra, el sistema nerviós perifèric presenta una capacitat regenerativa considerable. Les raons del problema no es troben a la mateixa neurona lesionada sinó que estan associades a la resposta de l'organisme enfront de la lesió (p.ex. medul·la espinal). Aquesta reacció cel·lular i molecular presenta un elevat poder inhibitori per al recreixement dels axons lesionats, el que desemboca en la pèrdua de motilitat o sensibilitat que es produeix després d’una lesió al CNS. Les teràpies actuals intenten afavorir la supervivència de la neurona lesionada i/o bloquejar aquest ambient inhibitori per tal que sigui permissiu per al creixement axonal. Si bé no hi ha una teràpia actual plenament satisfactòria, els estudis actuals van per bon camí i no serà estrany obtenir resultats a mitjà o llarg termini.