Barra

Biodiversitat

Documento sin título

Biodiversitat és una obra produïda per Tibidabo Edicions, S.A. i contribueix a la conscienciació de la necessitat de preservar les diferents formes de vida. La pèrdua de diversitat és, en cert sentit, el procés més important de canvi ambiental, ja que és l'únic procés totalment irreversible. Les conseqüències d'aquesta pèrdua també són les més impredictibles.

 

El lèxic és, alhora, assequible i rigorós, d'aquesta manera s'introdueix el lector en l'ús de la terminologia científica.

Al llarg de l'obra s'introdueixen conceptes de Ciències de la Terra i el medi ambient així com de les següents disciplines de les ciències biològiques:

•  Ecologia

•  Evolució

•  Genètica

El conjunt de l'obra és un valuós instrument per al lector, ja que permet il·lustrar que, a més de la riquesa material i cultural, el nostre planeta gaudeix de riquesa biològica.

L'obra consta de 4 DVD amb animacions que faciliten la comprensió de les explicacions, i un llibre que inclou activitats i un CD-ROM. Les activitats, que es basen en la narració de l'obra, inclouen un manual amb totes les respostes.

 

 

El contingut dels DVD és el següent:

Els orígens.

En aquest primer DVD s'explica l'origen de la vida. Es para especial atenció a l'evolució cronològica dels vertebrats: des de peixos, els primers vertebrats que van sorgir i de l'evolució dels quals van sorgir els amfibis; evolució d'un grup d'amfibis i aparició dels primers rèptils; canvis en la reproducció, gestació dins de la femella i conquesta del medi terrestre. Evolució d'alguns grups de rèptils i aparició d'aus i mamífers, evolució d'aquests darrers i aparició de l'Homo sapiens.

Es parla també de l'evolució de les espècies fent esment en Charles Darwin i la seva teoria de l'evolució per selecció natural, així com dels diferents tipus d'especiacions i mutacions que duen a l'evolució.

•  Espècies i extincions.


En aquest segon DVD s'explica el concepte de biodiversitat, que és la variació de les formes de vida de la Terra, parant molta atenció al concepte d'espècie, clau per a la biodiversitat, així com al nombre d'espècies que hi ha a la Terra i la seva classificació, a la seva distribució, condicionada, entre altres factors, pel clima.

S'expliquen també les zones on hi ha una gran biodiversitat, tant marines com terrestres, així com la importància de la seva conservació.

El segon concepte explicat és el de les extincions, tant les causades pels efectes naturals del clima, com les que ha provocat l'home.


•  Conservació de la biodiversitat.

En el tercer DVD s'expliquen les causes i els efectes de la pèrdua de biodiversitat. La principal és la destrucció i pèrdua de qualitat de l'hàbitat, que implica l'extinció de nombroses espècies tant animals com vegetals. Altres causes importants de pèrdua de biodiversitat són: la introducció d'espècies en hàbitats que no són el propi, la caça indiscriminada d'animals (especialment de peixos), la contaminació (causant de la mort d'espècies animals i de problemes de salut de l'home) i el canvi climàtic (a causa de la poca conscienciació ecològica de l'home).

Es proposen, també, solucions per conservar la biodiversitat, ja que en molts casos la seva pèrdua es deu a interessos econòmics dels països; una de les solucions consisteix en utilitzar noves espècies, tant animals com vegetals, com aliment. Altres solucions són oferir educació ambiental tant a nens com a adults, crear àrees protegides, tant naturals com creades per l'home, fer un ús sostenible de la biodiversitat i la creació de tractats de protecció del medi per part dels governs.

•  Biotecnologia i diversitat humana.


En aquest darrer DVD s'expliquen els diferents usos que ha fet l'home de la genètica, la manipulació, selecció i modificació dels gens, mitjançant l'enginyeria genètica a partir del descobriment de l' ADN.

S'han creat plantes i animals transgènics, els quals són més resistents a diverses plagues, posseeixen un millor aspecte i són més nutritius, la qual cosa suposa un augment de la producció i una millor alimentació, però per altra banda suposa una pèrdua d'espècies autòctones, la mala salut dels animals transgènics i el desconeixement dels efectes dels aliments en l'home.

També s'expliquen l'evolució de l'home, des de l'Australopithecus, el més antic, fins a l'home actual, i la diversitat cultural de l'home actual.

 

El preu de l'obra és de 195 euros, IVA i despeses d'enviament inclosos.

 


 

*Inclou descompte del 15%, preceptiu per a biblioteques públiques.

 

BIODIVERSITAT. PART I

CAPÍTOL I. ELS ORÍGENS

1. COM S'ORIGINA LA VIDA?

El primer apartat, Com s’origina la vida?, parla de les condicions atmosfèriques que propiciaren l’aparició de la vida, ara fa 4600 milions d’anys, i de com per mitjà de reaccions químiques es produeix la formació de molècules orgàniques, que acaben formant una estructura cel·lular primitiva i, més tard, la primera cèl·lula procariota. També s’apunta l’existència d’una altra teoria pel que fa a les condicions que hi havia a la Terra o, a més, que la formació de molècules s’ha produït en un altre lloc diferent del que fins ara es pensava.

L’objectiu de l’apartat és la descripció dels esdeveniments que es van anar succeint fins a formar-se la cèl·lula procariota.


2. LA CÈL·LULA, LA UNITAT DE VIDA MÉS PETITA

El segon apartat La cèl·lula, la unitat de vida més petita, explica breument de quina manera van anar sorgint els diferents tipus d’organismes, autòtrofs anaerobis, autòtrofs aerobis i heteròtrofs aerobis, així com les característiques principals de cadascun d’ells.

Altres continguts presents són la formació d’un nou tipus de cèl·lula, l’eucariota, amb les noves característiques adquirides (nucli cel·lular, nous orgànuls citoplasmàtics, etc.) i la distinció entre cèl·lula eucariota animal i vegetal. Finalment, es mencionen les diferents etapes que acabaren donant lloc als organismes superiors.

Per tal d’assimilar millor aquest apartat, l’alumnat pot realitzar observacions de diferents cèl·lules i organismes unicel·lulars (eucariotes i procariotes) amb tècniques de microscòpia òptica calculant la grandària real, descrivint la seva forma i observant algunes de les seves estructures.
Amb aquest apartat es pretén que l’alumnat distingeixi els diferents tipus metabòl·lics cel·lulars comparant les tres vies principals d’obtenció d’energia per part de les cèl·lules: la fermentació, la fotosíntesi i la respiració aeròbica, tot situant-les en els organismes que les realitzen.


3. DESENVOLUPAMENT DELS PRIMERS ÉSSERS AL MEDI AQUÀTIC

A través de l´apartat Desenvolupament dels primers éssers vius al medi aquàtic és té una visió clara de quins foren els primers animals que habitaren el planeta i la seva diversificació i s´explica l´origen dels vertebrats amb les tres característiques fonamentals d´aquest grup. Es descriu els peixos, que són el primers vertebrats que aparegueren, i quins són els canvis anatòmics i fisiològics que es produïren per donar lloc als amfibis, així com les causes que van dur a la seva diversificació.

L´objectiu d´aquest apartat és descriure les principals estratègies evolutives, a partir dels trets fonamentals de la morfologia externa i d´alguns aspectes molt significatius de l´organització interna, que dugueren a l´aparici´ dels invertebrats i dels vertebrats peixos i amfibis.


4- ELS VERTEBRATS CONQUEREIXEN EL MEDI TERRESTRE

Al quart apartat Els vertebrats conquereixen el medi terrestre, s’explica que a partir d’un grup d’amfibis sorgiren els primers rèptils i s’esmenten les característiques que van fer possible que aquest grup animal tingués un èxit aclaparador, insistint sobretot en els avenços produïts en la reproducció. El professor trobarà explicada també l’aparició i evolució de les aus, a partir d’un grup de rèptils, així com els trets característics dels mamífers, que també provenen dels rèptils, amb l’aparició final de l’home.

L’objectiu d’aquest apartat és descriure les principals estratègies evolutives, a partir dels trets fonamentals de la morfologia externa i d’alguns aspectes molt significatius de l’organització interna, que van portar a l’aparició dels vertebrats rèptils, aus i mamífers.


 5- DARWIN I LA SELECCIÓ NATURAL

L'apartat Darwin i la selecció natural explica que, mitjançant les observacions de fenòmens naturals durant molts anys i la lectura d'un assaig de Thomas Maltus, Charles Darwin publicà "L'origen de les espècies" (1859). Es parla de què va significar aquest llibre i s'exposa breument la teoria de l'evolució per selecció natural i les dificultats amb què Darwin es trobà.

Finalment es menciona que la teoria fou complementada posteriorment amb les aportacions de la genètica i d'altres ciències, originant el neodarwinisme.

L'apartat té com objectiu explicar les teories darwinianes i les noves aportacions que es fan.


6. L'EVOLUCIÓ, LA CLAU DE LA BIODIVERSITAT

En l’apartat L’evolució, la clau de la biodiversitat, es defineix el concepte d’evolució i s’explica quins són els factors que actuen a favor de l’evolució (mutacions, selecció natural, deriva genètica i migracions).

L’objectiu de l’apartat és analitzar el paper de les mutacions i d’altres fenòmens en l’evolució i les conseqüències que tenen aquests fenòmens sobre les espècies.


7. ESPECIACIÓ I OPORTUNITATS ECOLÒGIQUES

A l’últim apartat del capítol, Especiació i oportunitats ecològiques, s’explica què és l’especiació i quins tipus hi ha en funció de si la formació de noves espècies s’ha produït o no per una separació física. També es parla d’un cas particular d’especiació, la radiació adaptativa, i es raona per què majoritàriament es produeix en illes, tot explicant el procés d’arribada, colonització, proliferació i especialització de les espècies en un ecosistema insular.

Es pretén definir el concepte d’especiació i, per tant, caracteritzar els mecanismes mitjançant els quals es produeix la formació de noves espècies.


CAPÍTOL II. BIODIVERSITAT I ESPÈCIES

8. QUÈ ÉS BIODIVERSITAT?

L’apartat Què és biodiversitat? introdueix i defineix aquest concepte, que és el terme que dóna títol a l’obra, i el desglossa en detall amb els tres nivells de diversitat existents, la diversitat genètica, la d’espècie i la de l’ecosistema, amb exemples clarament il·lustratius. Aquesta precisió resulta bàsica no tan sols des del punt de vista de la clarificació conceptual, sinó també a l’hora d’entendre els altres capítols, ja que és un concepte clau que l’alumnat es troba constantment.

L’objectiu de l’apartat és descriure amb una terminologia adient el concepte de diversitat biològica


 9. QUANTES ESPÈCIES HI HA SOBRE LA TERRA?

El segon apartat, Quantes espècies hi ha sobre la Terra?, acosta l’alumnat a la realitat de la
desconeixença general que encara hi ha del món natural, ja que només s’ha documentat una minúscula part de les espècies que viuen a la Terra. Planteja que els mètodes de mostreig ofereixen importants marges d’error a les corresponents extrapolacions i explica quines són les dificultats que l’home té a l’hora de fer una estimació exacta de quantes espècies hi ha. També raona per què és important que hi hagi un inventari de les espècies.

Amb aquest apartat es pretén aproximar l’alumnat al recull, tractament i utilització de la informació científica.


10. COM ES DISTRIBUEIXEN LES ESPÈCIES?

Com es distribueixen les espècies? parla de la desigual distribució de biodiversitat que hi ha al planeta i de quins són els factors que ocasionen una major abundància i diversitat d’organismes en unes zones i no pas en unes altres, tenint en compte si es tracta d’un ecosistema terrestre o marí. En el terrestre factors com la latitud, altitud i grau de precipitacions són els principals responsables mentre que en un ecosistema marí són, bàsicament, la llum i la temperatura. És adequat fer raonar i reflexionar el perquè d’aquestes diferències de biodiversitat a la Terra.

L’objectiu de l’apartat és relacionar la distribució de les espècies animals i vegetals amb factors abiòtics determinats, tant en un ecosistema terrestre com en un de marí; també es pretén que l’alumnat arribi a la conclusió que la major diversitat biològica resideix a les zones tropicals.

11.   LA BIODIVERSITAT A LA PENÍNSULA IBÈRICA

La biodiversitat a la Península Ibèrica, fa un repàs general i ràpid de la situació actual de la fauna i flora del territori peninsular amb especial èmfasi al perquè de la gran riquesa biològica que hi ha respecte els altres països europeus. També es mencionen les causes que provoquen la degradació del medi i la pèrdua de biodiversitat a la Península. Conèixer a grans trets la riquesa biològica a nivell del territori peninsular, pot ser molt positiu per aprendre a valorar i estimar la biodiversitat que tenim a casa i entendre millor la necessitat de preservar el medi natural.

Es podria fer un estudi de quines són les espècies que han desaparegut en els darrers anys o que estan en perill d’extinció, així com les causes que han portat a la pèrdua de biodiversitat per tal de sensibilitzar a l’alumnat de la crítica situació en què algunes espècies es troben i de la crisi ecològica que hi ha en general. Aquest estudi es podria concretar fent que l’alumnat elabori un treball sobre una d’aquestes espècies (linx ibèric, ós bru, etc.) explicant la biologia i distribució de l’espècie, les causes de la davallada de la població i possibles solucions al problema.

L’objectiu d’aquest apartat és que l’alumne aprengui i valori el patrimoni natural peninsular.


12. LA TEORIA DE LA BIOGEOGRAFIA INSULAR

El quart apartat, La teoria de la biogeografia insular, ofereix una visió general i clara de l’origen d’aquesta teoria a partir de l’observació d’ecosistemes insulars i exposa els dos paràmetres (mida de l’illa i distància amb el continent o altres illes) que regulen el nombre d’espècies que hi ha en una illa. És important dedicar-hi temps, així el professor s’assegura que els alumnes ho entenen bé, ja que és molt interessant des del punt de vista ecològic i molt aplicable a l’hora de dissenyar reserves i parcs naturals.

El professor pot treballar amb l’alumnat el costat pràctic, per exemple, analitzant les conseqüències que se’n deriven de la fragmentació de l’hàbitat, tractant cada petita parcel·la de bosc que queda talment com si fos una illa i per tant aplicant el principi de la teoria de la biogeografia insular. També es pot fer que hagin de dissenyar una reserva natural i debatre amb els alumnes quina creuen que seria la manera (forma, tamany, etc) més idònia per tal de conservar el màxim nombre d’espècies.

Aquest apartat pretén introduir a l’alumnat el concepte de la teoria de la biogeografia insular i aplicar-la mitjançant models ecològics.


 13. GRANS RESERVES MUNDIALS DE BIODIVERSITAT

A l’apartat Grans reserves mundials de biodiversitat s’explica què és un punt calent de biodiversitat i quins requeriments són necessaris per poder ser designat amb aquesta categoria. S’explica també que el fet que només hi hagi 25 punts calents, és perquè s’ha hagut de prioritzar hàbitats amb una situació extremadament crítica. S’anomenen les diferents regions del planeta on es troben aquestes grans reserves mundials, repartides arreu. Per últim, es posa de manifest que també hi ha altres hàbitats tan amenaçats com els punts calents, per exemple, llacs, sistemes fluvials i esculls coral·lins, i que no gaudeixen de cap tipus de protecció.

L’objectiu és fer la descripció de punt calent.

En aquest apartat l’alumnat pot utilitzar algun dels coneixements adquirits prèviament i el professor pot estimular una discussió en la qual es repassin els factors que condicionen la major o menor biodiversitat a escala mundial. Els punts calents o regions proposades haurien de ser aquelles que presenten climes més favorables i estables al llarg de l’any.


14. LA SELVA TROPICAL, UN ECOSISTEMA CLAU

A l’apartat La selva tropical, un ecosistema clau, es fa una descripció de la selva, terme que al llarg l’obra apareix sovint, a causa de l’altíssima biodiversitat que alberga aquest tipus d’ecosistema, però també, malauradament, per la gran destrucció a què es troba sotmès actualment i la fragilitat i vulnerabilitat de l’ecosistema. Es fa referència fonamentalment a l’ecologia de la selva, explicant l’organització de la vegetació en capes (volta emergent, volta principal, capa d’arbustos i el sotabosc), els mecanismes d’adaptació de les plantes en funció de les condicions ambientals i s’anomena la fauna associada que es pot trobar.

Una manera de treballar el tema és portant a classe fotografies de la selva tropical en el seu màxim esplendor i parcel·les cremades o totalment destruïdes per les activitats humanes i treure’n conclusions. També seria interessant la projecció d’algun documental, per a què l’alumnat es faci una idea de l’enorme biodiversitat que hi ha en els ecosistemes tropicals, i algun documental de sensibilització ambiental, on s’expliqui la degradació de l’entorn i la pèrdua de diversitat biològica com a resultat de les activitats humanes.

L’objectiu terminal és analitzar i valorar la importància ecològica d’aquest ecosistema terrestre.


15. ELS ESCULLS CORAL·LINS

En l’apartat Els esculls coral·lins s’explica què són els coralls, com són els animals que els constitueixen, on podem trobar-los i per què, i es fa una classificació dels coralls en funció de la seva estructura i origen. També parla de les estratègies per augmentar la supervivència en aquest singular ecosistema marí i com d’estretes són les relacions que hi ha entre les diferents espècies que viuen als coralls, apuntant les conseqüències que pot portar la desaparició d’una d’elles. Això serà treballat en detall més endavant en el primer apartat del capítol V. Es podria complementar amb la projecció d’algun documental, tot explicant la importància econòmica (recursos marins per l’alimentació, turisme, fàrmacs, etc.), ecològica i social dels esculls coral·lins.

L’objectiu és analitzar i valorar la importància econòmica d’aquest ecosistema marí


CAPÍTOL III. EXTINCIONS

16. EXTINCIONS EN TEMPS GEOLÒGICS

L’apartat Extincions en temps geològics comenta, a grans trets, els cinc principals esdeveniments en la història geològica que van portar a l’extinció de nombroses espècies; quan es van produir aquestes extincions massives, quines en van ser les conseqüències i quan van durar. També s’esmenten les causes de les extincions i se cita com a cas concret l’extinció que dugué a terme la desaparició dels dinosaures. És important que el professor destaqui que aquestes extincions massives, amb efectes devastadors per a la biodiversitat a causa de la pèrdua d’espècies i dels milions d’anys que es necessitaren per restablir els nivells originals, van succeir abans de l’arribada de l’home.

L’objectiu de l’apartat és conèixer la història geològica de la biodiversitat.


17. EXTINCIONS DEGUDES A L'HOME

Extincions degudes a l’home és un apartat que parla de la relació que existeix entre l’arribada dels primers colonitzadors a un lloc determinat i la desaparició d’espècies, tot i que algunes d’aquestes desaparicions poden haver estat també com a conseqüència de canvis climàtics. Se citen exemples d’aquestes extincions, com les de Hawaii, Nova Zelanda o Madagascar entre d’altres, i la pèrdua de biodiversitat que suposaren. Finalment, es mencionen els efectes de l’home agricultor-ramader i l’home industrial sobre el medi ambient, amb especial èmfasi a la pèrdua de biodiversitat.

L’objectiu d’aquest apartat és fer reflexionar l’alumnat sobre l’impacte que l’home té a l’entorn natural, ja des dels temps dels primers colonitzadors.

18. QUANTA BIODIVERSITAT S'HA PERDUT?

El tercer apartat, Quanta biodiversitat s’ha perdut?, fa un breu repàs de les extincions documentades des del 1600, d’acord amb el criteri del tractat sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Flora i Fauna Silvestre. També es comenta quins són els grups d’organismes més extingits, on s’ha produït el major nombre d’extincions i el perquè, diferenciant sobretot territoris insulars de continents. Finalment, apunta la situació actual d’espècies amenaçades.

Es pretén que l’alumnat obtingui una visió global de la gran quantitat de diversitat biològica que ja s’ha perdut i que prengui consciència de la magnitud de la tragèdia.


19. A QUINA VELOCITAT ESTÀ DISMINUINT LA BIODIVERSITAT?

A quina velocitat està disminuint la biodiversitat? fa referència a la taxa actual d’extincions i com s’ha arribat a fer certes estimacions tenint en compte tres mètodes independents un de l’altre: relació entre l’àrea d’un hàbitat i el nombre d’espècies que aquest pot sustentar, un seguiment fet per la llista roja d’espècies amenaçades i l’anàlisi de viabilitat de poblacions.

Es pretén descriure algunes de les metodologies científiques emprades per tal d’avaluar la velocitat de pèrdua de biodiversitat.

BIODIVERSITAT. PART II

CAPÍTOL IV. L'HOME I LA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT

20. PÈRDUES D'HÀBITAT I FRAGMENTACIÓ

El primer apartat Pèrdua d’hàbitat i fragmentació, que és la primera causa de pèrdua de biodiversitat, explica les causes (desforestació, activitat agrícola i ramadera, construcció de carreteres, incendis…) de la destrucció i fragmentació d’hàbitats, i es donen a conèixer les conseqüències que es deriven d’aquest fet.

Una manera de treballar aquest tema és comparant la quantitat de massa bosquetana que hi ha actualment amb la que hi havia fa vint anys a escala mundial, buscant i analitzant les causes de l’esmentada desaparició i quines accions es poden proposar per pal·liar la pèrdua d’hàbitat. També es pot fer un treball comparant espècies, per veure com afecta a cadascuna el fet de viure en un paisatge fragmentat. Per exemple, un camp de conreu entre dues parcel·les de bosc pot no ser una barrera per un conill o un ocell, però sí per un escarabat. Mitjançant una excursió a una zona on hi hagi hagut un incendi, o a on hi hagin construït una carretera, etc., i després a una zona que no hagi estat modificada per activitats humanes, l’alumnat podrà comparar les dues àrees d’estudi analitzant les diferències al paisatge (quina fauna i flora hi ha, quants arbres hi ha i quina mida tenen, la presencia o no d’espècies indicadores, etc.).

Amb aquest apartat es vol assolir que l’alumnat prengui consciència de les causes i conseqüències de la pèrdua d’hàbitat i fragmentació, per tal de prendre actituds de millora i defensa de l’entorn i per aconseguir un millor benestar de l’home.

21. ESPÈCIES INTRODUÏDES

Mitjançant l’apartat Espècies introduïdes, el professor podrà treballar els impactes que es deriven de la introducció d’espècies exòtiques, essent la segona causa més important de pèrdua de biodiversitat. És interessant destacar que aquestes espècies han estat introduïdes per l’home, tant de manera involuntària com voluntària, per aquest motiu aquesta última forma d’introducció podria ser evitable si es prenguessin mesures dràstiques i de control. L’alumnat pot discutir quines són les possibles vies d’entrada d’espècies exòtiques i proposar accions per evitar-ne la introducció (per exemple, quan es va en vaixell, vigilar de no portar restes d’organismes a les àncores, netejar-les amb aigua i treure tots les organismes que hi puguin estar adherits).

Amb aquest apartat es pretén que l’alumnat conegui els factors que suposa la introducció d’espècies i així poder millorar i defensar l’entorn, amb totes les conseqüències beneficioses per a l’home que això suposa.


22. SOBREEXPLOTACIÓ DE PLANTES I ANIMALS

En següent apartat Sobreexplotació de plantes i animals, esmenta ràpidament les causes de la sobreexplotació i detalla el cas de la sobrepesca i la sobreexplotació dels recursos marins en general, tot explicant les conseqüències que això té no només pel que fa a la desaparició d’espècies i l’alteració dels ecosistemes marins, sinó també per a l’economia, a causa de la manca de rendibilitat de la pesca per causa de l’escassetat de les captures. També es comenta la problemàtica del tràfic il·legal d’espècies.

Pot ser l’oportunitat per explicar la importància de no menjar peixos que encara no han arribat a l’edat adulta i que, per tant, encara no han pogut reproduir-se, que hi ha determinades espècies que no hauríem de menjar o, si més no, controlar el seu consum (el caviar, ous de l’esturió) per tal de propiciar una menor disminució de la població, o comprar productes amb ecoetiqueta, com les tonyines en llauna on es pot llegir ‘dolphin safe tuna’, que significa que aquestes tonyines han estat capturades amb un mètode de pesca selectiva, fomentant així un canvi d’actitud entre l’alumnat. També es poden introduir els diferents arts de pesca, molts d’ells poc selectius, com la pesca a ròssec, i les repercussions que té sobre la vida marina (destrucció de praderies de Posidonia, arrencada de coralls, etc.).

L’objectiu d’aquest apartat és aconseguir que l’alumnat conegui els efectes de la sobreexplotació de plantes i animals i les mesures que cal prendre per tal que no es produeixi aquest fenomen.


23. CONTAMINACIÓ DE SÒL, AIGUA I ATMOSFERA

En l’apartat de Contaminació de sòl, aigua i atmosfera, es defineix el concepte de contaminació i se n’expliquen tres tipus, la contaminació atmosfèrica, l’edàfica i de l’aigua. S’assenyalen les fonts de l’esmentada contaminació i les conseqüències que se’n deriven sobre els animals, les plantes i les persones.

Aquest apartat pot permetre el professor conscienciar l’alumnat de la importància de conservar i tenir cura del medi ambient, treballant els impactes negatius sobre la salut i benestar de l’home que comporta viure en un medi contaminat. Una manera de treballar-lo podria ser mitjançant la visita a les instal·lacions d’una fàbrica, observant, així, si hi ha vessament de residus, contaminació acústica, atmosfèrica, etc.

L’objectiu d’aquest apartat és que l’alumnat conegui els efectes de la contaminació i, per la mateixa raó, conegui maneres per a combatre-la.


24. LES CONSEQÜÈNCIES DEL CANVI CLIMÀTIC

L’apartat següent, Conseqüències del canvi climàtic, incideix en tres aspectes:

1) en el fet que alguns dels gasos amb efecte hivernacle es troben a l’atmosfera de manera natural,

2) en les principals conseqüències que es deriven de l’escalfament global del planeta a causa de l’emissió de gasos per l’activitat humana,

3) en les principals accions que es poden portar a terme per evitar la contaminació atmosfèrica, i, al seu torn, evitar els efectes perjudicials del canvi climàtic.

Una manera de treballar aquest apartat podria ser fent un seguiment exhaustiu de totes les notícies que apareixen del canvi climàtic, per debatre i treure’n conclusions amb l’alumnat: per exemple, com afecta a la fauna i flora, quines són les regions més castigades pel problema, quins mètodes utilitzen els científics per estudiar l’escalfament del planeta, quines repercussions econòmiques, ambientals i socials comporta, regulacions i noves lleis per pal·liar el canvi climàtic, etc.

L’apartat pretén que l’alumnat conegui les causes i els efectes del canvi climàtic, així com també les mesures que cal prendre per frenar i evitar l’augment del fenomen.

Tots aquests apartats poden utilitzar-se com a base per a un treball de camp sobre ecosistemes existents en l’entorn proper: quins hi ha, com es caracteritzen, si hi ha algun que ha desaparegut, si s’ha modificat o ha estat en perill per factors com incendis, obres (carretera, urbanització...), etc. També es pot aprofitar per canviar hàbits en l’alumnat, en adonar-se i entendre que totes les causes que actualment estan provocant una pèrdua de biodiversitat alarmant són causades, directament o indirecta, per l’activitat humana.


25. DESFORESTACIÓ

A l’apartat Desforestació, es parla dels impactes que ja s’estan derivant de la desaparició dels boscos (pèrdua de biodiversitat, augment de l’erosió del sòl, canvis climàtics, reducció de la pluviositat anual de la zona, desplaçament de poblacions indígenes i extinció d’ètnies, etc.), incidint especialment en el cas concret de les selves tropicals, on els problemes ecològics són encara molt més accentuats que en d’altres ecosistemes.

Amb aquest apartat es vol aconseguir que l’alumnat prengui consciència de les causes i conseqüències de la deforestació, per tal de prendre actituds de millora i defensa de l’entorn i assolir un major benestar de l’home.


26. CONTAMINACIÓ DELS OCEANS

Mitjançant l’apartat Contaminació dels oceans el professor podrà treballar els diferents tipus d’activitats antropogèniques que estan causant l’actual degradació dels oceans, i les maneras com afecta a les poblacions d’organismes marins i a la pròpia salut ambiental del mar.

Ja que la majoria de contaminants arriba al mar transportada per rius, es podria fer un treball de camp comparant quin tipus de fauna i flora marines es troben a la costa on hi arriben aigües sense depurar, i per tant, de poca qualitat, i en un altre lloc on les aigües que s’aboquen directament al mar estan depurades, per debatre després a classe les seves conclusions. També es podria fer una sortida a la platja i fer una recollida de tot el que es troba a la sorra, per tal de veure quin tipus de residus es troben, si són biodegradables, etc., i les conseqüències que això pot portar, treballant també la sensibilització i el respecte envers el medi ambient. Es poden buscar notícies d’accidents causats per petrolers i pensar quines accions es podrien fer davant d’una marea negra, notícies de peixos no aptes per al consum a causa de les altes concentracions de contaminants pesants, i portar a classe fotografies que mostrin els efectes causats pels residus que llencem al mar (per exemple, animals morts, bé per la ingestió de plàstics, bé perquè queden atrapats en restes de xarxes, etc.)

L’objectiu d’aquest apartat es donar a conèixer l’alumnat les causes i conseqüències de la contaminació dels oceans, per tal que prengui consciència del fenomen i dugui a terme mesures per evitar aquesta contaminació.

 

CAPÍTOL V. PER QUÈ ÉS IMPORTANT CONSERVAR LA BIODIVERSITAT?

27. L'ESTABILITAT D'UN ECOSISTEMA

El primer apartat L’estabilitat d’un ecosistema, raona i mostra el valor ecològic de la biodiversitat ja que és fonamental per:

- autoregular els ecosistemes

- aconseguir que l’ecosistema sigui el més productiu i estable possible i així arribar a una comunitat climàcica.

També defineix el concepte d’espècie clau; mitjançant un exemple l’alumnat pot assimilar bé què passa quan una d’aquestes espècies desapareix, com pot afectar a les altres espècies i a la comunitat, tot i la certa impredictibilitat de les conseqüències que pot tenir per l’ecosistema.

El professor pot treballar aquest apartat mitjançant el disseny d’una xarxa tròfica, per exemple, d’un ecosistema aquàtic (productors, consumidors primaris, consumidors secundaris i descomponedors), i analitzar què passa en cada cas quan s’elimina una de les espècies, per tal de veure quins canvis sofrirà l’ecosistema, (per exemple, no és el mateix que desaparegui un productor que un consumidor secundari).

L’objectiu de l’apartat és analitzar en un ecosistema de l’entorn proper els seus components, els principals tipus d’interrelació entre ells, les xarxes tròfiques, el flux d’energia i matèria que s’hi estableix i també possibles successions ecològiques causades per la modificació, real o teòrica, de diferents variables de l’ecosistema.


28. RENDIMENT ECONÒMIC DE LA BIODIVERSITAT

El segon apartat, Rendiment econòmic de la biodiversitat, parla dels ingressos que, de manera directa o indirecta, genera la biodiversitat i, per tant, del seu valor econòmic. S’explica que l’exportació de productes alimentaris i de primera necessitat, les espècies comercials i les plagues, els medicaments i la indústria farmacèutica i l’ecoturisme són maneres en què l’home utilitza la biodiversitat. També s’enumeren els serveis gratuïts que la biodiversitat proporciona a la societat, com el reciclat dels nutrients o la purificació i retenció d’aigua dolça, i els beneficis que això comporta.

L’apartat pretén que l’alumnat adquireixi una visió general i global de la utilització de la biodiversitat des del punt de vist econòmic.


29. UTILITZACIÓ DE RECURSOS BIOLÒGICS

L’apartat Utilització de recursos biològics, parla del valor utilitari de la biodiversitat, fent referència a que tot i el gran ventall de possibilitats que ofereix la biodiversitat, ja sigui com a font d’aliments (tant plantes com animals), de medicaments, etc., l’home en fa una mala gestió i aprofitament, que repercuteix en una degradació dels ecosistemes, una pèrdua de biodiversitat i una disminució del benestar de l’home.

Aquest apartat té com a objectiu valorar la natura com un gran potencial encara per explotar, però de manera adequada i intel·ligent, per a una millora de la nostra qualitat de vida i una millor conservació de l’entorn, identificant els problemes que causa una mala gestió de la natura.


30. ÈTICA I CULTURA

L’últim apartat Ètica i cultura explica que la biodiversitat, a part de tenir un valor ecològic, econòmic i utilitari, també té un valor intrínsec, que és intangible. Fa una reflexió al fet que tot organisme té dret a la vida i que la pèrdua de biodiversitat és un esdeveniment irreversible. Adquirint una ètica de conservació, un pot gaudir de la naturalesa i del medi natural.

Es podria fer una visita a un Parc Natural per estimular l’observació, el coneixement i descoberta d’un entorn protegit i, més tard, debatre a classe què han sentit, què els ha passat pel cap, si han gaudit i per què, etc.

Mitjançant aquest apartat s’intenta que l’alumnat aprengui a valorar la complexitat biològica del planeta, la necessitat de conservar la seva biodiversitat i assumir la responsabilitat que hi té l’home.


CAPÍTOL VI. ESTRATÈGIES DE CONSERVACIÓ.

31. EDUCACIÓ AMBIENTAL I CONSCIÈNCIA ECOLÒGICA

A Educació ambiental i consciència ecològica s’explica la necessitat de l’educació ambiental, per a tot tipus de públic, com a primera mesura per a la conservació de l’entorn. El professor es trobarà amb un apartat eminentment pràctic, ja que en ell es parla de les diferents accions (fàcils d’aplicar a la vida quotidiana) que poden dur a terme els ciutadans per tal de fomentar uns hàbits i comportaments sostenibles amb el medi ambient, i al seu torn, mantenir, preservar i recuperar la biodiversitat. És un bon punt de partida per analitzar quines de les actuacions proposades són portades a terme per l’alumnat i si ho fa de manera inconscient o conscient.

Es podria fer un estudi del tant per cent d’alumnes que reciclen o que tenen en compte els preceptes de la minimització a l’hora de comprar productes, quin tipus de transport utilitzen per desplaçar-se, amb quina freqüència es banyen en lloc de dutxar-se, i treure’n conclusions.

Es pretén fer una reflexió sobre l’actitud quotidiana personal envers problemes com ara la generació de deixalles, el mal ús de l’aigua, etc., i raonar sobre la conveniència d’adquirir-ne de noves més d’acord amb el medi ambient, tot conscienciant l’alumnat de la necessitat de contribuir cadascú a tenir cura de l’entorn.


32. ESTRATÈGIES "IN SITU". ESTABLIMENT I DISSENY D'ÀREES PROTEGIDES

El segon apartat Estratègies “in situ”. Establiment i disseny d’àrees protegides, fa un breu repàs a l’origen dels primers espais naturals i la funció d’aquests, i també explica que el concepte d’espai natural ha estat modificat fins arribar als temps actuals, en part a causa de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro el 1992. Ofereix una visió general i clara de la importància de les àrees protegides en la preservació de la biodiversitat, sempre i quan, però, es tingui en compte el desenvolupament econòmic de les poblacions locals, com per exemple, les Reserves de la Biosfera.

Es pot fer un exercici que consisteixi en debatre com dissenyarien una reserva natural per tal d’aconseguir la màxima eficiència ecològica i així garantir la conservació de la biodiversitat en un lloc on la població local viu exclusivament dels recursos naturals de la zona.

L’objectiu d’aquest apartat és descriure la funció dels parcs naturals des del punt de vista ecològic i econòmic.


33. ESTRATÈGIES "EX SITU". ZOOLÒGICS, AQUARIS I JARDINS BOTÀNICS

A l’apartat Estratègies “ex situ”. Zoològics, aquaris i jardins botànics, se’ns explica què s’entén per estratègies ex situ i les classifica en tres tipus: manteniment de bancs de llavors i espores, jardins botànics, zoològics i aquàriums i, per últim, reserves d’embrions congelats i bancs de teixits. En defineix la funció i els pros i contres de cadascun a l’hora de conservar la biodiversitat. Tot i la rellevant importància d’aquests centres, és important que el professor posi especial èmfasi en la prioritat de conservar els espais naturals, ja que és el més efectiu.

Pot ser interessant fer una sortida a una d’aquestes instal·lacions, com per exemple al Zoològic, i veure el funcionament intern, tenir una xerrada amb els treballadors que tenen cura dels animals (l’alumnat es pot fer una idea de les dificultats, els costos i la feina que suposa tenir espècies en captivitat, quines són les espècies més problemàtiques...), assabentar-se dels programes de reproducció en captivitat que s’estan realitzant, quins han tingut èxit i quins no i el perquè, així com els passos a seguir (triar un mascle molt fèrtil, obtenció d’esperma, inseminació artificial, etc.), conèixer quin tipus de recerca s’està fent, que possiblement està centrada en estudis etològics, etc. També pot ser un bon moment per resoldre dubtes i conceptes que no hagin quedat del tot clars.

L’apartat vol explicar alguns programes alternatius per tal de preservar la biodiversitat.


34. ÚS SOSTENIBLE DE LA BIODIVERSITAT

En aquest apartat, Ús sostenible de la biodiversitat, el professor trobarà explicat com a partir dels anys vuitanta sorgeix una presa de consciència de l’exhauriment dels recursos naturals i apareix per primer cop el concepte de sostenibilitat, que es concreta en el document final “El Nostre Futur Comú” (1987) sorgit de la Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament. Algunes de les línies d’actuació proposades per iniciar el camí cap a la sostenibilitat són: la disminució de matèries primeres, la reducció de la contaminació i residus i la promoció d’energies renovables. També parla de la necessitat dels països del Tercer Món d’aconseguir un desenvolupament econòmic i social mitjançant una bona gestió dels recursos i de l’entorn, fomentant un equilibri entre els interessos humans i la conservació del medi ambient.

L’objectiu és descriure el concepte de sostenibilitat i quines són les vies per arribar a aconseguir-la.


35. ACCIONS POLÍTIQUES. CONVENCIONS I TRACTATS INTERNACIONALS

A Accions polítiques. Convenis i tractats internacionals, es detalla quin camí ha recorregut la comunitat internacional des de la primera Conferència de Medi Humà (1972) fins l’actualitat, fent referència sobretot a la biodiversitat. S’anomenen alguns dels convenis més importants per a la conservació d’espècies i s’explica de manera planera i assequible a un públic no especialitzat què sorgí de la Conferència del Medi Ambient i Desenvolupament (1992), emfatitzant els objectius establerts per l’Acord Internacional sobre Diversitat Biològica. També s’apunten els punts claus de la Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible (2002) i les darreres accions de política ambiental en el marc de la Unió Europea.

L’objectiu de l’apartat és conèixer les principals actuacions polítiques referents al medi ambient.


BIODIVERSITAT. PART III

CAPÍTOL VII. BIOTECNOLOGIA I BIODIVERSITAT

36. QUE ÉS L'ENGINYERIA GENÈTICA?

A l’apartat Què és l’enginyeria genètica? es fa un repàs general i ràpid a l’origen i evolució de la genètica, i com a partir d’aquesta ciència neix una nova disciplina, la biotecnologia, i mitjançant el desenvolupament de tècniques moleculars, apareix una nova branca de la genètica, l’enginyeria genètica. Per últim, es dóna la definició d’enginyeria genètica.

L’objectiu d’aquest apartat és introduir a l’alumnat el concepte de biotecnologia i en concret el d’enginyeria genetica.


37. AGRICULTURA I PLANTES TRANSGÈNIQUES

El segon apartat, Agricultura i plantes transgèniques acosta l’alumnat a un tema en auge i molt controvertit en els nostres dies: els aliments transgènics, ja que en ell s’explica l’ús de la biotecnologia en el camp de l’agricultura per aconseguir aliments amb major qualitat nutricional, resistents a plagues i herbicides, etc.

L’objectiu és valorar la importància de les aportacions de la biotecnologia en el camp de l’agricultura.


38. ANIMALS TRANSGÈNICS I ALTRES APORTACIONS

A Animals transgènics i altres aplicacions també s’explica l’ús de la biotecnologia, però en aquest apartat en el camp de la ramaderia, per obtenir un major creixement d’animals sense augmentar el consum d’aliment, reactors animals per a la indústria farmacèutica, resistència a agents patògens, etc., i d’altres usos, com ara la clonació terapèutica.

En aquest cas l’objectiu és valorar la importància de les aportacions de la biotecnologia en el camp dels animals transgènics.


39. QUINS SÓN ELS AVANTATGES?

A l’apartat següent Quins són els avantatges de la biotecnologia? s’esmenten els tres principals respecte les tècniques clàssiques basades en l’encreuament i selecció:

- Direccionalitat davant l’atzar.

- Possibilitat d’introduir característiques d’un organisme en un altre entre espècies no emparentades.

- Modificació de les propietats dels organismes de manera més ràpida.

També explica que es pot contribuir a eradicar la fam al món, a preservar millor el medi ambient i a gaudir de bona salut mitjançant l’augment de producció d’aliments i del seu rendiment, reducció de l’ús de pesticides, conservació de l’aigua, major rendiment dels sòls salins, caracterització de les malalties produïdes per defectes genètics, etc.

L’objectiu de l’apartat és enumerar les raons per les quals es pot estar a favor de la biotecnologia i, principalment, dels aliments transgènics, per tal que l’alumnat pugui tenir la seva pròpia opinió.


40. QUINS SÓN ELS DESAVANTATGES DE LA BIOTECNOLOGIA?

A Quins són els desavantatges de la biotecnologia? s’enumeren els possibles impactes negatius que els aliments transgènics poden ocasionar en el medi ambient (introducció d’organismes exòtics, desplaçament d’espècies autòctones, contaminació genètica, transferència de gens resistents a herbicides, a plantes silvestres, etc.) i a la salut humana, així com els problemes ètics que es plantegen.

L’objectiu de l’apartat és enumerar les raons per les quals es pot estar en contra de la biotecnologia i, principalment, dels aliments transgènics, per tal que l’alumnat pugui tenir la seva pròpia opinió.


41. QUI CONTROLA LA REVOLUCIÓ GENÈTICA?

A l’apartat Qui controla la revolució genètica? es parla de que tot i que en un principi els objectius establerts per les multinacionals són molt ambiciosos, es posen en dubte a causa dels nombrosos interessos econòmics que hi ha al darrere. Es comenta el perquè de les patents i amb quines dificultats es troba l’agricultor com a conseqüència d’aquestes.

L’objectiu és que l’alumnat aprengui les qüestions econòmiques de la biotecnologia.

Es podria debatre amb més detall els pros i contres dels aliments transgènics. En compren? Per què creen tant de rebuig? Estem ben informats? És ètic patentar una modificació genètica? Qui aprova si es pot cultivar una nova varietat de planta transgènica?

Tot el capítol és susceptible de ser treballat dues vegades: en iniciar el temari, per detectar els coneixements previs de l’alumnat principalment sobre els organismes modificats genèticament i, al final, per avaluar conjuntament quins coneixements ha après.


BIODIVERSITAT. PART IV

CAPÍTOL VIII. DIVERSITAT HUMANA

42. QUI SOM? D'ON VENIM?

En l’apartat Qui som? D’on venim? s’explica quins dels primats són els que tenen més parentesc amb l’home i es fa un repàs de la història evolutiva de l’espècie humana, mencionant les característiques principals (capacitat cranial, canvis anatòmics, comportament…) dels primers homínids, del gènere Australopithecus, i de cadascuna de les espècies del gènere Homo, assenyalant finalment la transició de la forma arcaica d’Homo sapiens a la moderna o actual.

Aquest apartat vol que es reconeguin les característiques morfològiques i de comportament de l’espècie humana, situant-la filogènicament en relació amb altres grups taxonòmics propers.


43. DES DE LA PREHISTÒRIA FINS A L'ACTUALITAT

Des de la prehistòria fins l’actualitat, explica com al llarg de la història s’ha passat de viure amb harmonia amb la naturalesa, el cas de les societats caçadors-recol·lectors, a fer-ne un ús abusiu, començant amb la invenció de l’agricultura i la cria d’animals, i més tard amb l’arribada de la industrialització. Els avenços i descobriments de l’home han comportat canvis en el medi natural en detriment de la salut ambiental, desencadenant problemes com l’exhauriment dels recursos naturals, contaminació, etc.

Amb aquest apartat es pretén conèixer els principals avenços que l’home ha fet al llarg de la història, i adoptar una actitud crítica davant de la seva repercussió en el medi ambient.


44. CULTURA, SOCIETAT I ECOLOGIA

L’apartat de Cultura, societat i ecologia, defineix, en primer lloc, ecologia humana i cultura. Tot i que cultura té moltes definicions diferents, en aquest apartat s’entén com un mecanisme d’adaptació als diferents ecosistemes, una resposta a l’ambient per tal d’augmentar la supervivència de la població. S’explica per què gràcies a la cultura l’home té possibilitats de viure en ecosistemes molt diversos.

L’objectiu d’aquest apartat és donar una idea del concepte de cultura humana des del punt de vista ecològic.


45. CULTURES HUMANES QUE S'EXTINGEIXEN

A Cultures humanes que s’extingeixen, s’explica la situació de nombrosos pobles minoritaris (els pigmeus de l’Àfrica equatorial, els aborígens australians, etc.) que estan essent condemnats a l’extinció, així com les causes d’aquesta extinció en cadascuna de les ètnies comentades.

El professor podrà treballar amb l’alumnat les causes i les repercussions que les diferents accions de l’home tenen en el medi ambient i, al seu torn, en la supervivència d’algunes societats primitives que encara existeixen. Potser és el moment de fer una reflexió amb l’alumnat i de plantejar que la crisi de diversitat cultural s’hauria de pal·liar, però si ja no som sensibles a aquestes extincions, com podem ser-ho a les dels altres animals? També es poden projectar documentals relacionats amb les ètnies tractades i que cadascun dels alumnes treballi una tribu en concret, per tal de conèixer bé i aprofundir més en l’estil de vida, les estratègies d’adaptació a l’entorn, etc., i posteriorment, fer una exposició a classe. Una visita al museu etnogràfic podria complementar l’apartat.

L’apartat pretén poder valorar la diversitat humana com un fet biològic i cultural positiu, i fer reflexionar a l’alumnat de la gran quantitat d’ètnies que es troben en situacions molt delicades.


46. EL FUTUR DE L'HOME

L’apartat El futur de l’home, planteja que factors com un creixement demogràfic important, un model de progrés insostenible i una actitud no compromesa amb el medi ambient portaran conseqüències nefastes no només per la naturalesa, sinó també, per a la supervivència de l’home. Ofereix accions que cal portar a terme per tal de poder pal·liar i evitar els efectes negatius de les activitats de l’home, alhora que planteja la necessitat de buscar el desenvolupament de les societats de manera diferent a com està estructurat el món actual; és a dir, no només vetllant pels interessos humans, sinó també tenint en compte la naturalesa i l’entorn.

L’objectiu és analitzar els valors i actituds de la nostra societat capitalista i buscar solucions per evitar danys majors.